Entrevistem Daniel Hernández Chambers, autor del fantàstic univers de la col·lecció Ojos de Medianoche

25-04-2022

Des de ben menut, Daniel Hernández Chambers sabia que volia contar històries i ara, de major, és un escriptor reconegut i una de les veus més prominents de la literatura infantil i juvenil actual. És el creador de l’univers de la col·lecció Ojos de Medianoche, amb uns valors principals com l’amistat, per damunt de tot, i l’amor. Aquesta apassionant trilogia de fantasy té disponibles dos títols en anglés a la biblioteca Ta-tum i ara pots disfrutar-la completa  en castellà. En aquesta entrevista ens presenta la col·lecció, ens conta d’on ve la seua inspiració i ens descobreix les claus –molt particulars– del seu procés creatiu. 

 

En què t’inspires per a crear aquestes històries de guerrers, bruixots, gegants i donyets fantasy? 

La inspiració és un misteri! És evident que tot el que fem, llegim, veiem o experimentem en la nostra vida ens influeix. En el meu cas, aquesta influència em porta a inventar noves històries. Supose que no hauria escrit Ojos de Medianoche si de menut no haguera llegit, per exemple, El hobbit o tants altres llibres de temàtica similar. 

 

Ets aficionat als llibres o jocs de fantasy?

De la mateixa manera que no soc un escriptor de gènere, tampoc no soc un lector de gènere; tot el contrari. Disfrute amb quasi qualsevol lectura i també a l’hora d’escriure històries de diferents gèneres; fantasia, com en aquesta trilogia, realisme, misteri, humor… La màgia i la lluita amb espases tenen alguna cosa que m’atrau especialment, això sí. I, pel que fa als jocs, he d’admetre que soc una miqueta estrany: no són el meu fort! 

 

A l’hora d’escriure un llibre de ficció, cal imaginar un univers, dissenyar uns personatges, documentar-se i investigar, inventar una trama… Com és el teu procés creatiu? 

Només se m’ocorre qualificar el meu procés creatiu de desastrós. Cada escriptor desenvolupa el seu propi mètode al llarg dels anys, no hi ha un únic mètode ni de bon tros. Tampoc ens ha de fer paper el mètode que ha portat un altre a l’èxit.

Fa anys, em vaig dedicar durant un temps a col·leccionar els anomenats decàlegs de l’escriptor –les normes que alguns escriptors proposaven per a aquells que començaven en açò– i em vaig adonar que, sovint, les normes d’un contradien les de l’altre. Vaig arribar a la conclusió que no hi ha unes normes fixes en açò. Ni tan sols a un mateix autor li serveix sempre un mateix mètode!

 

Aleshores, conta’ns com és aquest «desastrós» mètode que a tu et funciona.

Planifique abans de posar-me a escriure, tracte de tenir el final decidit abans de començar, però algunes vegades no ho faig, i unes altres el canvie sobre la marxa. Elabore esquemes, però són tan simples que no crec que meresquen ni el nom d’esquemes. En ocasions confeccione llistats de personatges, i fins i tot fitxes de cadascun, però la majoria de les vegades em bote aquesta part. El que sí que faig és escriure un plantejament inicial, tot i que a vegades és molt breu. I també redacte esborranys d’escenes i diàlegs… Poc més.

 

I algún consell que recomanes a futurs escriptors?

El que sí que faig sempre és apuntar totes les idees noves que se m’ocorren. Moltes, diria que la gran majoria, no arriben a convertir-se en novel·les, però hi ha unes quantes que, un temps després d’haver-les escrit, comencen a germinar. També apunte les característiques dels personatges, o escenaris possibles, coses així. Torne amb freqüència a aquesta carpeta on les vaig anotant i, de tant en tant, descobrisc idees oblidades i, de sobte, ja no me les puc llevar del cap. Aleshores, comence a veure relacions amb unes altres idees anotades, i és en aquest moment quan sé que puc tenir una novel·la entre mans.

I una vegada que has acabat d’escriure, arriba el moment d’il·lustrar! La il·lustració d’Antonio Lorente, a qui també hem entrevistat, és quasi un personatge més en aquestes novel·les. T’imaginaves així els protagonistes quan vas escriure la primera història? 

Antonio Lorente és un fora de sèrie en la il·lustració. Per a mi és un autèntic plaer comptar amb el seu treball acompanyant i enriquint les meues històries. No m’imaginava exactament així els personatges, però això és el més bonic de tot. L’il·lustrador fa seu el text i l’expressa a través del seu art. La imatge que tinc al cap i la que ell plasma no han de ser la mateixa, i està bé que siga així, perquè precisament aquesta és la base de la literatura. Cada lector imagina els escenaris i els personatges amb les pinzellades que l’escriptor els ofereix, i cada persona imagina coses diferents. Els lectors no han de tractar de trobar les mateixes imatges que l’escriptor tenia al cap, sinó que han de crear les seues pròpies.

 

I com és el procés de treball junts?

Mai no em fique en el treball de l’il·lustrador, no se m’ocorreria fer-ho. Sempre he tingut la sort que els il·lustradors dels meus llibres han fet més atractives les meues obres.

 

Quins valors creus que aporta aquesta col·lecció? 

El valor de l’amistat per damunt de tot. L’amistat i l’amor. Al cap i a la fi, són les dues coses que més paguen la pena en aquesta vida. Prefisc tenir un amic com Crey que una mansió. 

 

Quin consell tan bo per als joves lectors! Com saps, Ta-Tum és una plataforma de lectura escolar, com t’agradaria que s’usaren aquests llibres a classe? 

M’encantaria que es llegiren en veu alta a l’aula. En la meua època d’estudiant vaig ser afortunat de tenir algun professor que dedicava sempre una classe a la setmana a fer-ho així.

 

I algún consell per a docents?

Jo no soc qui per a donar consells als docents. La seua tasca és massa important i complicada perquè algú de fora vinga a manifessejar. 

 

Sabem que tens més títols a Ta-tum, quins ens recomanaries? 

Tots, clar! Són molt diferents entre si i aborden temàtiques molt diverses. Al contrari que Ojos de Medianoche, Cruces en la arena, Huellas de carbón o Yo me iré contigo són tres novel·les de tall realista, i a cadascuna li tinc un afecte especial. Tant de bo als seus lectors els passe el mateix!

 

I ara, per últim, anem amb unes preguntes per a conéixer-te una miqueta més:

Si no hagueres sigut escritor, t’hauria agradat ser…

Vaig tenir la sort de saber des de ben menut que volia contar històries però, per descomptat, també desitjava ser unes altres coses: davanter centre, tot i que m’anava millor sent porter; mariner, als mars del sud, clar; arqueòleg, rodamon… Si no haguera pogut ser escriptor, crec que m’hauria conformat amb ser boig.

 

El teu treball com a escriptor el definiries amb la paraula…

PLAER / AVENTURA / PASSIÓ / DIVERSIÓ / VIDA

 

Un llibre, a banda d’Ojos de Medianoche, que recomanaries als teus lectors i que llegires a la seua edat. 

Si ha de ser un que vaig llegir fa tant de temps, recomanaria El misteri de l’illa de Tökland, de Joan Manuel Gisbert.

 

I això és tot, Daniel! Moltíssimes gràcies pel teu temps, per compartir el teu procés creatiu i per acostar-nos una miqueta més a l’univers de Crey.