Ángeles Ruiz i els secrets de les il·lustracions de Miranda i Tato

11-04-2023

Tota la col·lecció «Miranda y Tato» ja està disponible en la Biblioteca Ta-tum! Sis interessantíssims títols amb els quals els lectors de 10 anys o més gaudiran de les múltiples aventures de dos germans, Miranda i Tato, mentre aprenen què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La il·lustradora Ángeles Ruiz ens conta com ha sigut el procés de creació de la col·lecció i ens explica com ha afrontat el repte de crear una col·lecció que combina diferents estils narratius: des del còmic fins a la informació gràfica, els retrats i, fins i tot, il·lustracions a doble pàgina! Sabies que es va inspirar en persones reals per a il·lustrar els personatges? Ella mateixa t’ho explica a continuació.

 

Has sigut l’encarregada de donar vida a Miranda i Tato. Primer de tot, enhorabona pel teu treball! En què o en qui t’has inspirat per a il·lustrar els personatges?

Moltes gràcies! Treballar en Miranda i Tato ha sigut tot un repte. Em va arribar la proposta i em va encantar el projecte, tan solidari i compromés, i a més fet amb tanta cura i afecte. Així que només vaig poder dir que sí! Des d’aquell moment vaig tindre l’oportunitat de treballar mà a mà amb Itziar i Jorge Miranda, i Nacho Rubio. El primer procés en el qual treballem va ser en la creació de personatges.

 

Què va ser el que més et va sorprendre?

Una de les coses que em va impressionar d’aquest projecte va ser la relació entre els dos germans protagonistes, on hi havia molt d’afecte i complicitat. Sé que Itziar i Jorge són dos germans molt compenetrats, així que els vaig preguntar què els semblaria si m’inspirava en ells per a fer els personatges. A partir d’aquell moment va començar la labor de documentació. I em van passar fotos d’ells amb 10 anys, com els protagonistes de la col·lecció. Imagina! Per a mi ha sigut molt especial formar part d’aquest procés. Ha sigut molt emocionant!


I per a crear l’ambientació dels llibres, t’ha servit de referència alguna ciutat especialment? Algun record? Algun viatge que hages fet?

És una història molt d’ací, costumista i molt vivencial. Passa principalment a Madrid, però m’abellia que tots els xiquets i xiquetes que llegiren la història trobaren familiar l’entorn en el qual succeïa. Així que vaig decidir situar l’escena en un barri d’edificis de l’extraradi, com el lloc on visc. Després, cada llibre té les seues particularitats. Apareixen nous escenaris com Atiende, per al qual em vaig inspirar en el poble de la meua família, i per a algun altre vaig haver d’investigar en les xarxes per a documentar-me, com el menjador social del pare Ángel o la Cañada Real.

 

El format dels llibres és una història en si mateixa. Combinen estils narratius, però també il·lustrats. Dibuixes còmic, informació gràfica, retrats i il·lustracions a doble pàgina! Ha sigut un repte?

Realment ha sigut molt enriquidor per a mi! És un projecte molt original també quant a la diversitat d’estils narratius dins del mateix llibre. Vinc de treballar molt en llibres educatius i àlbum il·lustrat; és el terreny que domine. Però ha sigut la primera vegada que he dibuixat còmic. Sempre he admirat els que es dediquen a aquest gènere, perquè narrar en escenes no m’ha semblat mai senzill. Ara, analitzant cada llibre, puc veure l’evolució des de l’inici fins a la tira de còmic de l’últim número… És una cosa que al principi em semblava impensable que poguera fer!

 

Il·lustrar els sis títols t’ha suposat dos anys d’intens treball. Explica’ns sobre el teu procés de creació.

Com que és una col·lecció tan especial, es va anar creant tot a partir del primer número. Al principi, la grandària del llibre era l’única condició per a desenvolupar el projecte! Així que tot el que es decidira quant a tècnica, composició i color d’aquell primer llibre es repetiria després en la resta de la col·lecció per a unificar, d’aquesta manera, tota la sèrie. Del treball en equip va sorgir també la idea de diferenciar cada títol entre si mitjançant el color, utilitzant diferents paletes cromàtiques.

 

Que interessant! Veiem també que els materials i la tècnica són molt rics. Ens pots compartir algun detall?

M’agrada molt treballar amb tècniques mixtes, tindre diferents textures en la mateixa il·lustració. I treballar un mix també quant a tècniques manuals i digitals! Cree textures de manera manual que després introduïsc en l’ordinador, on acabe de fer la il·lustració i faig els últims ajustos. Per a aquest projecte vaig triar llapis de colors i aquarel·les sobre fons blanc i acabava de definir el treball i els ajustos de color des de l’ordinador. 

 

Una pregunta per a conéixer-te un poc més. Com vas anar definint el teu estil d’il·lustració?  

He passat per moltes etapes en l’aspecte artístic. Fa molts anys que treballe i experimente per a trobar la meua pròpia tècnica i estil. Encara que sempre hi ha un denominador comú: les relacions emocionals entre els personatges, la creació d’atmosferes i, en l’aspecte formal, el treball del color, la composició i les textures. M’encanta el color i m’encanten les combinacions entre ells per a transmetre emocions! Done molt de valor a l’apartat sensorial, a l’expressivitat en el traç i als estampats i les textures que aconsegueixen aportar moltes subtileses afegides a la il·lustració.

 

Ens encantaria veure el teu procés de creació!

Please accept statistics, marketing cookies to watch this video.

Com ha sigut el treball amb Itziar, Jorge i Nacho? També els hem entrevistats

Itziar Miranda, Nacho Rubio i Jorge Miranda són un encant! Des del principi em van animar i em van acollir. Hem treballat conjuntament en tot moment, i m’ho han fet molt fàcil. M’han contagiat la seua il·lusió i el seu entusiasme, i també les seues vivències i experiències. Ha sigut un treball molt emocional i, en l’aspecte personal, ha sigut molt especial conéixer-los i treballar amb ells.

Algun dels títols t’ha semblat especialment complicat o delicat d’il·lustrar per algun motiu? Tens alguna anècdota que t’abellisca compartir?

La col·lecció en si tracta temes delicats i complicats de contar. Els autors ho fan de manera magistral. Pròxima, natural i amb un punt de vista alegre i innocent. El repte, potser, va ser intentar transmetre a escala formal, en la il·lustració, aquesta visió dels autors. I respecte als temes tractats, són temes molt profunds, solidaris, per als quals em vaig documentar moltíssim! Soc molt empàtica i, a vegades, era complicat intentar que no m’afectaren els temes tractats, ja que el meu treball es fa des de l’emocional i l’intuïtiu, més que des del mental o racional. I com a anècdota, puc explicar-vos que quasi tots els personatges del llibre estan inspirats en persones reals, en familiars i amics dels autors i meus.

 

Què creus que aporten les teues il·lustracions a una col·lecció socialment compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible?

La il·lustració és un mitjà d’aprenentatge molt important, ajuda a captar l’atenció i a entendre ràpidament conceptes que a vegades la nostra imaginació no és capaç de completar. La il·lustració ho fa d’una forma clara i senzilla, i sempre aporta coses afegides al missatge.

 

Quina opinió et mereix que nasca una col·lecció que mescle la ficció amb els grans reptes del futur i que estiga destinada als més joves?

La ficció és el mitjà, és la manera de connectar amb els més joves, de parlar amb el seu mateix llenguatge. Que els joves vegen el seu propi valor en la societat i visquen de manera natural que tenen les eines per a canviar les coses farà que en un futur no massa llunyà puguen fer-ho.

 

Què t’hauria aportat llegir als 10 anys novel·les com les de Miranda i Tato?

Sens dubte m’haurien contagiat d’energia i m’haurien donat seguretat i independència de saber que la meua acció podria canviar les coses i que l’opinió i la presa de decisions dels joves poden canviar el món.

 

Els joves del present són els adults del futur. Com poden ajudar aquestes novel·les a millorar la nostra societat?

Crec que les societats comencen a canviar per la forma en què els més joves entenen el món. És important que entenguen que la nostra llar és el planeta Terra al qual necessitem cuidar, perquè d’això depén la nostra vida i la de tots els éssers que habitem ací. I també és important interioritzar que tots els éssers humans, visquem on visquem, i independentment del color de la pell o condició, sentim de la mateixa forma, patim, riem, estimem i tenim les mateixes necessitats i somnis. Que tots fem les coses tan bé com podem o com sabem… Aquesta sí que és la clau per a canviar les coses! Els grans canvis sempre comencen des del més menut.

 

Estem molt d’acord i ens encanta aquesta manera de tancar l’entrevista. Moltes gràcies, Ángeles!