Albertoyos, l’artista que va donar vida a l’Escola de detectius Avant

14-12-2021

Albertoyos és il·lustrador, professor, guionista i locutor; però també —i sobretot— un artista molt divertit que ha donat vida a l’Escola de Detectius Avant. Els personatges i escenes d’aquests llibres i els vals de privilegi de Ta-tum són producte dels seus traços i de la seua imaginació. En aquesta entrevista ens obri les portes de l’estudi i dels seus pensaments per a conéixer-ne millor el procés de treball. També ens explica com es va enfrontar al desafiament de posar en imatges aquesta selecta escola. 

   

Ets pioner en il·lustració digital. Com van ser els teus inicis? 

Vaig passar molts anys dibuixant amb eines tradicionals envoltat de llapis, pinzells, plomins, pots de tinta, tubs de pintura, potets d’aquarel·les, papers, taulers i trastos de tota mena que envaïen tota la casa i amb els quals m’arrebossava com una croqueta en el seu bany d’ou i pa ratllat. I com que era un maldestre acabava ensaginat de les orelles als dits grossos dels peus. Un autèntic desastre!

Quan vaig comprar el meu primer ordinador, tan recollit, tan xicotet, tan netet ell, i amb aquell Photoshop, prehistòric però amb infinits colors i estris de pintura dins que es netejaven, es recollien i es guardaven només amb prémer el botó d’apagat, vaig veure la llum.

I la factura de la llum.

 

Com és el teu procés de treball?

Primer de tot, llig la novel·la i anote les escenes que em semblen més apoteosicoal·lucinants per a il·lustrar. 

Per exemple: un caragol dormint en una llamborda és molt menys apoteosicoal·lucinant per a il·lustrar que un tren submarí monovia funicular que navega pels fons del mar envoltat de taurons gegants a dieta de bròcoli.

Després, tanque el llibre, isc de l’estudi i deixe que el meu cervell imagine totes aquestes coses apoteosicoal·lucinants que acabe de llegir, mentre mire un caragol dormint en una llamborda.

Quan el meu cervell acaba d’imaginar coses increïbles, agafe l’ordinador i les dibuixe a tota velocitat, no siga que se’m penge el cervell i se’m perden les idees que estan sense guardar.

Albertoyos autorretrato

Alberto treballant en la col·lecció Avant.

 

Què és el més important a l’hora d’il·lustrar un llibre?

Crec que el més important d’una bona novel·la il·lustrada o un bon àlbum il·lustrat és que les dues parts de les quals es compon l’obra, el text i les il·lustracions, es complementen i s’alimenten l’una a l’altra.

Com les pastilles de caldo de la sopa, les il·lustracions enriqueixen el text i el text enriqueix les il·lustracions.

Les dues parts són independents, però complementàries.

Ilustración Albertoyos

 

Com t’has plantejat les il·lustracions de l’Escola Avant?

El més important de la il·lustració de les novel·les de l’Escola de detectius Avant, sens dubte, és l’ambientació. Perquè els personatges viuen en una època indeterminada, fantàstica i meravellosa, que és l’steampunk, i això afecta tota l’estètica: vestimentes, arquitectura, decoració i innombrables i increïbles atuells mecànics replets de rosques, caragols i reblons, maneguets, canonades, engranatges que grinyolen, rellotges d’agulles, corrioles rovellades i vàlvules vaporoses.

Així que vaig encasquetar-me un barret de copa, em vaig posar unes ulleres de bussejar, jupetí i un rellotge de butxaca i em vaig transportar, a través del portal del navegador del meu ordinador, a l’època Victoriana, al segle XIX.

Entrevista a Albertoyos

 

Què és el que més has gaudit d’aquest procés?

Precisament, donar vida als personatges en aquest ambient fantàstic per a fer-los viure les apassionants històries de misteri (magistralment) ideades per David, ha sigut «el més millor» de tot.

A més, en dibuixar els personatges he intentat que actuen amb la personalitat que David els ha donat a cadascun. I que gaudisquen! Que, pareix que no, però actuar és dur.

Cubierta Albertoyos

 

Hi ha alguna escena o personatge de l’Escola Avant del qual et sentes especialment orgullós per haver-lo il·lustrat?

N’hi ha diverses, i són les que solc penjar en les xarxes socials.

M’agraden molt les gavines mecàniques sobrevolant la porta gegant del museu de l’illa de Nolan, dissenyat pel mateix Gustave Eiffel, o l’escena del subaquàquer navegant entre taurons o l’òrgan misteriós fabricat per Siphres and Holes de la mansió Farrel o…

També he gaudit creant els personatges secundaris, tots adults.

Entrevista a Albertoyos

 

L’Escola Avant representa tot un univers… Com es crea un món des de la il·lustració? Per on es comença?

Com ja he avançat abans, llegint molt bé les novel·les i deixant que la ment se separe del text i imagine els llocs i les escenes, i després, documentant-me bé amb referències de fotos, pel·lícules i imatges antigues, per a enriquir-ho tot amb detalls realistes. Una de les coses més boniques d’aquests tres llibres ha sigut dissenyar els diferents atuells ideats per David que són propis d’aquest univers.

El subaquàquer el vaig crear combinant una balena amb un submarí de principis de segle XX i amb les rodes d’un vagó d’una muntanya russa, i el llevaveu, esquarterant ràdios antigues, calderes a vapor i telèfons vells, dels de ficar el dit i fer-li la volta al disc.

Ilustración Albertoyos Llevavoz

Llevaveu dissenyat per Siphres & Holes.

 

Com et relaciones, com a artista, amb els textos que has d’il·lustrar?

Doncs divinament.

A més de dibuixar també escric. Per això potser soc capaç de separar, en una novel·la il·lustrada o en un àlbum, el que s’ha de veure del que s’ha de llegir; i per això potser al meu cap no hi ha diferència de pes entre text i il·lustracions, perquè les dues i cadascuna, amb la seua comesa, tenen el mateix valor dins de l’obra.

A més, sempre intente contactar amb l’escriptor o escriptora, perquè coneixent-los, en saps més: els pots preguntar, i fins i tot col·laborar, que és l’ideal.

La veritat és que he tingut molta sort amb els escriptors dels llibres que he il·lustrat.

 

Ara, la veritat: com de fàcil i difícil és treballar amb David, escriptor de la col·lecció Avant?

Amb David me n’aniria en un dirigible a vapor a l’illa de Nolan a passar, almenys, un mes quinquennal o un quinquenni mensual.

Ilustración Albertoyos Siphres

 

PREGUNTES I RESPOSTES A LA VELOCITAT D’UN TRAÇ

Què opina la teua família i amics que sigues il·lustrador?
Els que m’estimen s’alegren, perquè, mentre il·lustre, calle.
Bé, ni tan sols sempre.

Què sents en il·lustrar?
Mantenir ben entretingudes les neurones que ens sobren als humans al cap només pot fer-nos feliços.

El que més t’agrada és…
Respondre entrevistes i eixir en Viquipèdia. En ordre invers i a l’inrevés.

Si no fores il·lustrador, què t’hauria agradat ser?
Escriptor actor titellaire vedette del mainstream.

Una lectura imprescindible…
Adore «Lucky Luke», el còmic de Goscinny i Morris. Aquesta n’és UNA, sola.

 

Moltes gràcies, Albertoyos!